El Pràcticum II l’he realitzat al Centre Psicopedagògic de Blanes, a on ja havia realitzat també el Pràcticum I. En primer lloc vull agrair les facilitats, la predisposició i l’atenció de les persones del centre que m’han ajudat a poder fer la tasca amb totes les condicions favorables, i tutoritzant les meves actuacions.
A diferència de la primera estada, durant aquests mesos la meva intervenció ha estat més directa i he participat en la reeducació, propostes de recursos, metodologies i activitats. Algunes han reiixit i d’altres no, però totes han estat justicades mitjançant la teoria o bé l’experiència de les dues psicòlogues del centre. Una de les primeres informacions que vaig incloure al meu bagatge és la importància de fer una bona observació abans, durant i desprès. He aprés a realitzar observacions, a conèixer les diverses proves que es poden passar als nens per tal de conèixer les necessitats educatives que tenen, les dificultats que sovint es presenten quan s’han de coordinar diferents agents (CSMIJ, EAP, Psicopedagogs, famílies…) per temes d’agendes. He après a selecionar quins materials serien necessaris o més adequats per tal de poder portar a terme una educació més individualitzada.
El dia a dia del centre tenia un esquema bàsic, benvinguda dels alumnes, intercanvi d’informacions del dia, o dies, temes de conversa o anècdotes que es vulguin comentar i valoració de les actuacions del nen, per part seva i de la psicopedagoga. A continuació amb els alumnes de més edat (cicle mitjà-ESO) revisar l’agenda i si tenen deures fer-los per anar corregint-reeducant les seves dificultats. Cas contrari es treballaven fitxes o es feien activitats concretes sobre la dificultat que presentaven. En aquest sentit va ser la major part de la meva intervenció, a on l’observació, la mirada i el reforç positiu sobre ells, feia que l’ambient de treball fos el millor possible per assolir els objectius marcats.
D’altra banda he vivenciat el rol d’un psicopedagog , en aquest cas privat, però que és extrapolable a la funció pública en la majoria de les situacions. Però sobretot el que he pogut constatar, tant a nivell de pràctiques, com amb la meva pròpia activitat docent diària, un percentatge elevat d’alumnes amb dificultats com poden ser TDAH, dislèxia, discalculia.. presenten associada una baixa autoestima, una baixa o nula tolerància a la frustració, i una marcada tendència a ser centres d’atenció.
Per tant és molt important, i ho he pogut comprovar diàriament, la mirada que es projecte sobre aquests alumnes, però no només del psicopedagog, de tots els agents que conformen el seu nínxol ecològic. Cal dotar d’estratègies de treball als alumnes, però també les famílies i els tutors/es i mestres que regularment interactuen amb ells, doncs només amb el treball integral de tots els agents es poden millorar les dificultats que presenten i també molt important, les seves emocions i el desenvolupament del seu autoconcepte i autoestima.
