Característiques de la dislèxia i material de treball

Al cicle inicial els nens amb dislèxia es caracteritzen per:

• Dificultats per a elaborar i estructurar correctament les frases, per a estructures relats i per tant per a exposar coneixements d'una forma autònoma. Dificultat per a expressar-se amb termes precisos. Dificultat en l'ús adequat dels temps del verb. En general contínua la pobresa d'expressió oral. La comprensió verbal continua en desnivell amb la capacitat intel·lectual.
• En la lectura és freqüent que es quedin en un nivell de lectura vacilant-mecànica, amb el que no troben gust algun en la lectura i no es motiven en els aprenentatges escolars ni en la lectura com distracció o complement. L'esforç del nen, quan ho fa, es perd en gran part a desxifrar les paraules, es cansa, i té gran dificultat per a abstreure el significat de el que llegix.
• En l'escriptura, segueixen presentant certa dificultat en l'aspecte motriu. És freqüent el cansament motriu, donat el sobreesforç que li requereix l'escriptura a nivell gràfic, comprensiu, ortogràfic i d'ordenació en el paper. S'arriba a donar una espècie de fòbia cap a l'escriptura, que dificulta el tractament i que cal superar en les fases inicials del mateix. 

En el mateix sentit que a l'entrada anterior activitats per treballar la dislèxia podríem fer servir en un començament activitats de cal·ligrafia, trobar diferències en imatges i exercicis de trobar i destriar lletres i/o símbols a partir d'una matriu com la que tenim a la imatge

Es tractarà de cercar la quantitat de lletres i/o símbols que  hi ha en aquesta matriu, com podem veure la tasca mereix molta atenció, doncs es treballa la lateralitat.

Els resultats caldrà possar-lo en aquesta graella. Com es pot intuir aquest exercici demana molta atenció i concentració, per tant l'espai a on es realitzi hauria de tenir el mínim d'estímuls visuals i auditus al voltant per tald de poder arribar a un nivell d'atenció elevat.

Si voleu accedir a la bateria de matrius de lletres fe clic a aquest enllaç.

Tipologia de materials

Algunes de les tasques que podríem realitzar serien les de cal·ligrafia. En un primer moment serien de resseguir les paraules  i  a mesura que vagi millorant el traç podríem continuar amb la copia en quadern de doble pauta, de frases i/o paraules.





Altres activitats que podem fer seran la còpia d'un text o d'un dibuix, o bé corregir un  dictat : trobant la paraula que falta, substituir una paraula intrusa; corregint paraules que estan escrites malament...

En el meu cas començaríem amb la pauta de cal·ligrafia com la que hi ha a la imatge amb el nen de cicle inicial i aniríem variant les activitats a mesura que vagi assolint els objectius.

Material i metodologia de treball

Un cop analitzats els resultats dels test i proves que s'han dut a terme als nens, cal cercar el material i la metodologia a emprar, així com la temporització de les tasques de reeducació, així com la informació que calsrà fer arribar a la família i també a l'escola per tal de poder fer unn treball contextualitzat i ecològic.
Algunes pautes per treballar l'atenció són:

- Claredat: caldrà fer una correcta explicació de les tasques a fer, cal assegurar-no que el nen ho ha entès abans de començar.
- Fer servir un llenguatge concret i precís, l'excès d'informació pot produir infoxicació, o informació tòxica, per la seva quantitat.
- Treball estructurat i amb objectius al començament assolibles.
- Constància: caldrà fomentar els hàbits de treball i fer servir una metodologia sistematitzada.
- Motivació: Presentar les activitats de forma lúdica i divertida, en un entorn a on el nen es pugui concentrar o si més no, que no tingui estímuls  disruptius al seu voltant.

Al començament la reeducació individual podria ser de sessions de 15 minuts aproximadament dos o tres cops per setmana i una càrrega de treball baixa.

Conclusions primera fase

Desprès d'haver participat en alguns tests a nens amb TDAH/Dislèxia i d'haver cercat informació sobre les diferents proves per poder determinar si pateixen d'alguna dificultat o trastorn, he pogut constatar que és molt important fer servir més d'un test, doncs sovint hi ha comorbilitat entre les dificultats, no hi són "pures" a la majoria dels casos. D'aquesta manera a l'hora de preparar el pla de treball de la reeducació podrem tenir una informació molt important per seqüenciar les tasques, tenint en compte factors com l'atenció, memòria a curt termini, capacitat i maduresa mental, així com la hiperactivitat.


En relació a la idoneïtat de i adequació dels instruments d'avaluació, tentint en compte le motiu de la derivació de l'alumne, els tipus de tests i proves, i la meva pròpia pràctica en el centre psicopedagògic, cal ser prudent i metòdic en fer una avaluació diagnòstica. No ens podem quedar només amb la informació explícita que ens manifesta la família o bé el personal docent d'un centre. Cal fer una recollida de dades adient per poder tenir una informació objectiva i  a partir d'aquestes poder determinar les característiques de l'individu i si aquestes són determinants en les dificultats que presenta.

Dit això, en el meu cas,  vaig demanar a la meva tutora quantes proves o test calia per determinar una dificultat com per exemple el TDAH. La resposta va ser molt clara, cada cas és diferent però sempre cal recollir una informació bàsica de la família, de l'escola (informació subjectiva) i més específicament els test o proves (informació objectiva). El tipus de test a dur és molt ampli però bàsicament als que he tingut accés han estat: proves de maduresa mental, de nivell d'atenció i atenció sostinguda, d'escala d'intel·ligència i d'aptituts psicolingüístiques.

Els resultats dels tests han confirmat les expectatives, però també en una cas concret que hi ha al centre han descobert que hi havia quelcom més. És el cas d'un nen d'etapa prescolar que va ser derivat per TDAH, cosa que van manifestar els resultats de les proves, però que a mesura s'avançava en la reeducació es va  manifestar que hi havia quelcom més. En aquest moments se li estan fent proves al CDIAP per sospites sobre un TEA tot i que semblaria lleu.

Finalment comentar que tot que de vegades ens arriben casos que semblen o poden semblar molt clars, mai hem de descartar la comorbilitat amb d'altres dificultats i/o transtorns i que cal ser metòdic, rigoròs i comptar amb el màxim d'informació i el més objectiva possible, per poder determinar una bona diagnòsi i amb conseqüènica un bon pla de treball.

Test de caras

Una altra prova per avaluar tant l'atenció com la percepció ràpida i correctament i inderectament l'atenció selectiva i sostinguda, és el test de CARAS.
Aquesta prova consisteix en trobar semblances i diferències entre els objectes que es presenten. Concretament es presenten tres cares de les quals una es diferent i és aquesta la que s'ha d'identificar.
                                                                                 
Aquesta prova es passa en aproximadament 3 minuts, els primer tres minuts es poden fer en color blau i posteriorment al minut i mig  es canvia a color vermell. D'aquesta manera en un primer moment es pot avaluar l'atenció i percepció, i si en la segona part devallen els resultats o es mantenen també tenim informació de l'atenció sostinguda.

És una prova que pot complementar molt bé els tests de Conners i el Columbia per exemple i posteriorment l'ITPA com ja vaig explicar en una entrada anterior.

D'aquesta manera és pot tenir una informació molt valuosa que ens ajudarà a planificar el tipus de manterial i la metodologia del pla de treball, que aniré explicant en les següents fases.

Fase 2

Test o escala de Conners

Una de les proves interessants que es realitzen a familiars i professors d'alumnes que poden ser susceptibles de TDAH és el test de Conners. Aquesta prova consisteix en una bateria de preguntes per pares (93 en la prova extensiva i 48 en la reduïda) que es realitza entre 10 i 15 minuts; i una altra per docents (39 extensiva i 28 reduïda) que es realitza entre 20 i 10 minuts.

En la bateria de preguntes que es fa, tant  a les famílies com als docents,  han de valorar cada pregunta de la següent manera:
Res= 0
Poc= 1
Força =2
Molt= 3

Les preguntes estan relacionades amb alteracions de conducta, pors, ansietat, impulsivitat, problemes d'aprenentatge, obsessions, conductes antisocials i hiperactivitat.

Per valorar les dades s'han de sumar els resultats obtinguts de les puntacions de les preguntes i caldrà diferenciar entre pares i docents, i nens i nenes. Per tant els resultats indicadors de TDAH quedarien reflectits de la següent manera:

A l'escala de pares, els nens que obtinguin una puntuació superior o igual a 15, i les nenes que obtinguin un resultat superior o igual a 13 farà falta un estudi en profunditat doncs molt probablament seran hiperactius.

A l'escala de professors els nens que obtinguin uns resultats de 17 o superior i les nenes que obtinguin un resultat de 13 o superior farà sospitar un possible TDAH.

En aquest cas caldria fer una derivació a pediatria per tal de poder fer un estudi i posteriorment, si s'escau una derivació al CSMIJ. Adjunto un cas pràctic que he trobat, a on es pot comprovar amb exhaustivitat el procés de detecció, actuació, avaluació i diagnòstic d'un nen de cicle mitjà.

(Informació extreta de la pàgina web Fundació Adana)

Setmana 23 d'octubre III

Avui  hem revisat la fitxa de l'alumne de cicle superior. Fa 2 anys va arribar al centre per un tema conductual, i risc de dislèxia. Enguany es va fer restest per tal de comprovar si havia hagut millora significativa en aquest temps. Al restest el tema de TDAH i dislèxia va tornar a sortir, la part conductual havia millorat bastant, tant en els test CONNERS que avalua família i escola, no així l'ITPA que avalua els processos psicolingüístics, que no es va observar una millora.
En aquest sentit la proposta de treballa són a més de continuar l'hàbit de treball pel tema atencional, es tindran en compte preguntes curtes en els enunciats, mida més gran de lletra si s'escau, activitats per treballar la fluïdes lectora: velocitat i precisió, activitats per treballar la comprensió lectora i per acabar activitats per corregir errors d'ortografia natural i arbitrària.
Caldrà informar també al centre i a casa fomentar la mirada positiva vers les seves dificultats per potenciar l'autoestima, valorar el seu progrés.

A la fase II és recopilarà o elaborarà material per poder treballa aquests reforços tant en lectoescriptura, com en l'àmbit matemàtic.

Setmana 23 d'octubre II

Un cop feta l'avaluació dels diferents tests que es van passar, poso una mostra de les resultats de la prova Columbia

 I també de la prova ITPA  la qual queden reflectides les dificultats sobre tot en les proves d'atenció

A partir dels resultats de les proves, es decideix  fer un treball preventiu de reforça acadèmic, doncs tot i que la prova de maduresa mental ha sortit bé, cal treballar el mètode de treball: llegir bé els enunciats, fer bona lletra, bona presentació, higiene postural... per seguidament començar el treball que es durà a terme mitjançant fitxes de grafomotricitat, trobar diferències, seguiment de patrons... aquest material es cercarà i/o s'elaborarà a la següent fase del projecte.

Setmana 23 d'octubre

Avui he assistit a la realització de la prova Columbia a en AV un nen de cicle inicial. Aquest nen ha estat derivat per un tema conductual i per tant es sospita d'un possible TDAH.  La prova consisteix en trobar les diferències en els patrons que se li van mostrant en les diferents làmines. Se li passa el nivell F. Aquest test té diferents nivells, cadascun adequat a l'edat de l'usuari. Amb aquest test s'avalua la maduresa mental de l'individu.
A banda d'aquest test, també s'han fet servir d'altres, CARAS, CONNERS i ITPA. Amb totes aquestes bateries és vol tenir la suficient informació per poder fer una avaluació tant de l'alumne com del context i d'aquesta manera poder dur a terme una resposta integral i ecològica.
La prova la realitza en aparoximadament 20 minuts i val a dir que el nivell d'encerts és força elevat, tot i que a la part final va mostrar desatenció i cansament, doncs en augmentar el nivell i el temps i La sent de manera molt mecànica és habitual segons comenta la psicòloga.

La sessió aproximadament ha estat de 50 minuts entre la presentació i la prova. Ara caldrà avaluar els resultats, contrastar amb la informació de totes les proves i preparar el pla de treball.