Conclusions primera fase

Desprès d'haver participat en alguns tests a nens amb TDAH/Dislèxia i d'haver cercat informació sobre les diferents proves per poder determinar si pateixen d'alguna dificultat o trastorn, he pogut constatar que és molt important fer servir més d'un test, doncs sovint hi ha comorbilitat entre les dificultats, no hi són "pures" a la majoria dels casos. D'aquesta manera a l'hora de preparar el pla de treball de la reeducació podrem tenir una informació molt important per seqüenciar les tasques, tenint en compte factors com l'atenció, memòria a curt termini, capacitat i maduresa mental, així com la hiperactivitat.


En relació a la idoneïtat de i adequació dels instruments d'avaluació, tentint en compte le motiu de la derivació de l'alumne, els tipus de tests i proves, i la meva pròpia pràctica en el centre psicopedagògic, cal ser prudent i metòdic en fer una avaluació diagnòstica. No ens podem quedar només amb la informació explícita que ens manifesta la família o bé el personal docent d'un centre. Cal fer una recollida de dades adient per poder tenir una informació objectiva i  a partir d'aquestes poder determinar les característiques de l'individu i si aquestes són determinants en les dificultats que presenta.

Dit això, en el meu cas,  vaig demanar a la meva tutora quantes proves o test calia per determinar una dificultat com per exemple el TDAH. La resposta va ser molt clara, cada cas és diferent però sempre cal recollir una informació bàsica de la família, de l'escola (informació subjectiva) i més específicament els test o proves (informació objectiva). El tipus de test a dur és molt ampli però bàsicament als que he tingut accés han estat: proves de maduresa mental, de nivell d'atenció i atenció sostinguda, d'escala d'intel·ligència i d'aptituts psicolingüístiques.

Els resultats dels tests han confirmat les expectatives, però també en una cas concret que hi ha al centre han descobert que hi havia quelcom més. És el cas d'un nen d'etapa prescolar que va ser derivat per TDAH, cosa que van manifestar els resultats de les proves, però que a mesura s'avançava en la reeducació es va  manifestar que hi havia quelcom més. En aquest moments se li estan fent proves al CDIAP per sospites sobre un TEA tot i que semblaria lleu.

Finalment comentar que tot que de vegades ens arriben casos que semblen o poden semblar molt clars, mai hem de descartar la comorbilitat amb d'altres dificultats i/o transtorns i que cal ser metòdic, rigoròs i comptar amb el màxim d'informació i el més objectiva possible, per poder determinar una bona diagnòsi i amb conseqüènica un bon pla de treball.